Sexualitat
La disfunció sexual femenina és un trastorn que es produeix quan hi ha un canvi significatiu al comportament sexual habitual de la dona.
Sexualitat
Disminueixen o fins i tot desapareixen els pensaments i les fantasies sexuals i es posposen o s'eviten les relacions.
A més, hi ha una incapacitat per gaudir i això afecta la qualitat de vida i les relacions personals. En general, les quatre àrees on les dones tenen dificultats són: el desig, l'excitació, l'orgasme i el dolor associat al coit.
Tipus de disfunció sexual femenina
Disfunció del desig sexual hipoactiu
Algunes dones poden sentir la manca de desig en certs moments de la seva vida, per exemple durant l'embaràs i el part, la lactància, la menopausa, i en períodes de crisi o malalties. Per altres, aquesta situació es pot tornar crònica. Els símptomes són la manca d'interès a iniciar o participar en actes sexuals, manca de receptivitat a l'activitat sexual i absència de pensaments sexuals o fantasies.
Causes de la pèrdua de desig
- Físiques: Les intervencions quirúrgiques, desarreglos hormonals i certes malalties com la diabetis, cardiopaties, esclerosi múltiple, malaltia de Parkinson, ovaris poliquístics, i la depressió.
- Altres factors: Els canvis en els mètodes anticonceptius, cansament, estrès, canvis d'humor, obesitat, relació amb la parella, episodis sexuals traumàtics, incontinència d'orina, miomes, i el consum excessiu de begudes alcohòliques i drogues. La manca de temps també pot provocar una pèrdua del desig sexual. Així mateix, es pot deure a la rutina sexual oa alguna cosa a la parella que produeix rebuig.
Tractament
No hi ha cap tractament vàlid i efectiu per a totes les dones, per tant, un bon coneixement de la naturalesa del problema és fonamental per tractar cada dona. En principi, cal una història clínica detallada que inclogui l'aspecte mèdic sexual i social. Depenent del tipus de problema es pot fer un reconeixement i extreure una mostra de sang per analitzar els nivells hormonals. Altres proves poden incloure una anàlisi d'orina i mesurar la tensió arterial, les quals poden revelar diabetis o hipertensió, ambdues possiblement relacionades amb la disfunció sexual. Les opcions bàsiques de tractament són les teràpies sexual, psicosexual i farmacològica.
Teràpia farmacològica
Està basada en pegats transdèrmics de testosterona que alliberen gradualment dosis molt baixes de l'hormona, cosa que manté nivells estables de la mateixa i redueix els efectes secundaris (acne, borrissol corporal) associats a altres sistemes d'administració com les injeccions. Els pegats esmentats han provat que augmenten en més d'un 50% tant l'activitat sexual com el desig sexual en dones amb menopausa quirúrgica. A més, també hi ha millores en l'excitació, l'orgasme i el plaer.
Trastorn d'excitació sexual
Hi ha problemes físics que dificulten el flux de sang o les terminacions nervioses a la zona genital. Les causes poden ser la diabetis, malalties coronàries, l'arteriosclerosi, o lesions espinals, ja que poden interferir amb els missatges que s'envien des dels òrgans genitals al cervell. Es requereix una quantitat adequada d'hormones per fer-nos sentir sexualment excitats. El problema físic en molts casos està acompanyat daltres com la manca dinterès sexual. Això pot ser degut a un problema com l'escassa o inadequada estimulació per part de la parella.
Dolor associat al coit
Tipus de dolor o disparèunia:
- Disparèunia profunda: Les causes principals poden incloure malalties inflamatòries de la pelvis, cirurgia ginecològica o pèlvica, radioteràpia per a tumors ginecològics, tumors uterins o vaginals i fibroides, endometriosi (engrossament de la paret de la matriu), infeccions del tracte urinari, quistes , manca de lubricació o alguna infecció de transmissió sexual. També pot ser la conseqüència d'una determinada postura durant el coit en què la penetració sigui més gran.
- Disparèunia lleu: És comú i té moltes causes. Els símptomes poden ser la coïssor o cremor i la zona pot estar inflamada i irritada. Aquest dolor també pot sentir-se en altres moments a més de durant el coit, per exemple, durant activitats com caminar, córrer o anar amb bicicleta. Qualsevol problema dermatològic també pot afectar la zona al voltant de la vagina com èczema, berrugues, psoriasi i liquen esclerós, que fa que la pell es retregui i es faci més fràgil. Altres causes poden ser herpes i úlceres vaginals. La intolerància als espermicides i els condons de làtex, així com certs sabons, també poden produir irritacions.
Vaginisme
Se sol considerar una resposta condicionada i pot estar relacionada amb l'anticipació de dolor al coit.
Tipus de vaginisme:
- Vaginisme primari: Quan la dona mai no ha experimentat la penetració vaginal.
- Vaginisme secundari: Quan la dona ha tingut experiència de penetració però ho ha desenvolupat posteriorment.
Causes
La creença que la vagina és massa petita, sentiments negatius sobre el sexe i la sexualitat, abús sexual previ, traumes vaginals (com el part), un primer coit dolorós, problemes en la relació, por de quedar embarassada i creences religioses estrictes.
Tractament
Hi ha solucions efectives per tractar el vaginisme. La majoria inclou tractament terapèutic per part d'un psicòleg o sexòleg. La teràpia sexual ha demostrat una gran efectivitat en els casos de vaginisme. Les raons psicològiques que provoquen el vaginisme han de ser tractades. El tractament pot incloure tècniques de relaxament, ús d'imatges visuals, exercicis de tipus pèlvic i programes de comportament cognitiu.
Trastorn orgàsmic
Quina importància cal donar al fet de no tenir orgasmes? L'orgasme és una experiència que admet moltes varietats. Quan passa, pot ser molt diferent cada vegada, fins i tot a la mateixa dona. No se'n coneixen els motius. Ser conscient del propi cos i les seves respostes sexuals és fonamental perquè es produeixi.
Dificultats més comunes per assolir l'orgasme: La incapacitat per assolir l'orgasme després d'una estimulació sexual apropiada pot ser preocupant per a una dona i la seva parella. La dona pot experimentar sentiments de fracàs i inseguretat i també ho pot recriminar a la seva parella.
Dificultats primàries
Aquells casos que mai no han tingut un orgasme. És comú i es dóna amb més freqüència a les dones joves.
Dificultats secundàries
Han aconseguit l'orgasme en ocasions anteriors, però després ha sorgit la dificultat.
La capacitat per sentir l'orgasme es va incrementant amb l'edat i quan s'ha après, normalment no s'oblida. Igual que l'excitació sexual, l'orgasme pot sentir-se al cervell a més del cos.
